Els primers seran els ultims

Res no te principi ni final. Per aixo el nostre recorregut hindu acaba alla on en comencem un altre; el de la tornada. Al cor de la primera India que vam respirar. A la mateixa habitacio on vm suar les primeres gotes per culpa d'aquesta xafoor i aquesta calor que sempre s'acompanyen i que ens han anat acompanyant tots aquests dies. Mumbai, i la seva olor que ja no olorem perque ja es la nostra i perque hem olorat massa recorren tantissims quilometres. I els nassos tenen un limit.

Ens resta per una pregaria perque l'India continui sent com la seva gent la vol.

Abans de desperdir-nos farem uns agraiments.

Al Sun, per acompanyar-nos i per la seva cuina a la carta; a en Mikel per seu riure exagerat, a en Marshal i en Milton per acollir-nos sense esperar res a canvi, a l'Ali i la Lata per la llico del seu projecte, a en Viktor, a l'Anouk, a en Pradeep, a en Prem, en Ghopal, en Govinda, a l'Indu per seus dibuixos de henna.

A en Baloo i en Shivananda per ensenyar-nos que malgrat tot encara poden somriure, a la Palavi, a la Shantama, la Lakshmi. A en Jerome per les seves voltes a la barca, a la Covery. A l'Om Home per la seva proteccio continua, a en Sanyu i en Ram. Al Babaji per seu culo pegao. A l'Edu, a la Renne, a en Rikki i en Gerard per compartir amb nosaltres part d'aquest viatge.
I a tots aquells anonims amb qui hem descobert l'India.

I per descomptat, als pares i mares (s'enten germans, germanes i familiars varis) que ens han trobat a faltar i que en tot moment ens han donat suport per emprendre aquest viatge.
Mencions especials (accesits):
Cal dedicar unes paraules a tots els lectors que s'han empassat aquestes croniques (mal)escrites a corre-cuita. Tambe dediquem accesits al Shit-head que ens ha ajudat a matar el temps i a decidir en quin llit haviem de dormir. Als mosquits, els qui ens han picat i els que no; a tots ells epr acceptar les nostres invitacions a l'habitacio. A la calor i a la xafogor, de qui al final ens hem fet amics. Als chilis, a l'spicy i al masala, que ens han acompanyat a cada mossegada. A l'arros que no ens ha fallat en cap moment. A les vaques, pel seu estat d'iluminacio. Als rickshaw i rickshawerus, que ens han portat alla on hem volgut. Als bonys de les carreteres pels salts. Al caracter dels indis, i el seu "if you are happy I'm happy". I a l'India, perque hem apres que Sub Kuch Milega (everything is possible).

Om Namah India.

Fins aviat!

Aram, Tona, Adri i Alba. (ataa)