Aquests ulls que ens estan mirant

Sempre es diu allo que no ens hem de preocupar pel que pensen els altres pero estem realment intrigats per saber que es el que pensen els indis de nosaltres, els estrangers occidentals rics que anem al seu pais pobre de vacances. A viatjar amb tartanes anomenades rickshaws o autobusos de llauna i pica cosa mes. A veure la pobresa des de fora. Nomes quan sortim al carrer, perque a la guest house hi tenim de tot. (I mes).
Que ens diu aquesta mirada humil i penetrant que tenen tota aquesta gent?
"Et penses que ens feu enveja? Doncs no. No he vist mai res fora del meu estat. De fet em sembla que visitar, he visitat nomes el poble daqui al costat. Pero es que es tant bonic tot aixo, no em cal visitar res mes. I els diners? Perque en vull tants de diners? Si, magrada regatejar i de tant en tant, ingressar una mica mes del compte. Pero no els vull per ferme una mica mes ric i viatjar a lestat fronterer amb el meu i veure allo que puc veure aqui a la cantonada. No, gracies. Per menjar i poca cosa mes."
Tot i que a vegades, pensem que no es aixo el que volen dirnos aquests ulls.
"Mireulos, com vesteixen i com es pentinen. I com ens miren, que shan cregut! Em sembla que els fem pena. En canvi ells a mi em van enveja, amb totes aquestes rupies que porten a les butxaques. No passa gana i al dia gasta mes del que jo aconseguire en tot un any. En te prou com per atravessarse mig mon en avio i encara mesta regatejant deu de les meves humils monedes. Que mal repartit tot aixo."