Adaptacio al "monzon"

Namaste!

Bombay,31 de juliol.
Arribem a Bombay, caos, pobresa extrema, olors-pudors intenses, molta gent, nens dormint al carrer, 17 milions de persones censats, pero 20 milions estimats...
Agafem un taxi per anar cap a l'hotel al barri de COLABA, una hora i mitja de viatge del qual no som capacos d'assimilar tot el que veiem. Passem dos dies a Bombay, visitem una escola i un centre de cura per la lepra amb l-ONG Sonrisas de Bombay, una llico de que encara es pot fer alguna cosa, de que no tot esta perdut. Marxem de la ciutat, necessitem respirar.

Bombay, 2 d'agost.
13 hores de tren. 3 ventiladors per cada 6 persones. "Xai, coffee, masala, samoza..." cada mig minut. Ahir a la nit vam arribar a Goa amb un tren llarguissim com mai no haviem vist abans. Vam viatjar amb sleeper class: ventiladors (fan) a dojo, ens encanten!
Dormim, escrivim, juguem a cartes i mirem per la finestra. La selva comenca alla on acaba la via del tren.
Entre cigarro i cigarro abocada a la porta del tren oberta de bat a bat, la Tona fa les primeres coneixences que li desvetllen el secret: el tren no arriba a les 3 de la tarda com pensavem. Es veu que ens han enganyat i que arribarem a quarts de nou.
A part del fumar, les cartes son un altre mitja de comunicacio i coneixenca amb els indis. Oferim jugar-hi a un home amb pinta de patriarca gitano duns 40 anys que fa estona que ens observa i n'arrosseguem un altre que dormia al nostre costat. Triguem estona a entendre els jocs que ens expliquen i fem unes rises al seu costat. Entre partida i partida ens adonem que un dels homes, en Marshal, es propietari dun hotel a Goa just davant de la platja: el surf club. Ens ofereix una habitaci'o gratis despres de deixarlo guanyar unes partides.
Arribem a Goa i el cuiner del Marshal ens acompanya fins a l'hotel, pero per arribar a l'hotel hem de canviar dues vegades de bus. Es el primer cop que agafem un bus i ens quedem impressionats del numero de persones que poden arribar a viatjar en un bus-furgoneta. Semblava com un acudit daquells que diu: com ficaries 1000 xinos a dins duna furgobus?? Ara sabem que es possible. Despres d'agafar tres busos ja es de nit i estem enmig de la selva. L'amic ens guia fins l'hotel atraves de camins inundats d'aigua monzonica. Trobem una tortuga tropical i ens aturem a saludar-la entremig dels nervis de no saber on som ni on anem. Finalment arribem a l'hotel i el Sun, l'amic que ens acompanyava fins l'hotel, ens ensenya les dues habitacions on dormirem. De cop i volta comenca el monzon, sembla que ens respecti i esperi que estiguem sota cobert per atacar. Aqui no nomes ens respecta el monzon, els indis amb aquest caracter tan afable i hospitalari sempre s'han mostrat disposats a ajudar-nos. Despres d'un dia molt intens anem a dormir sota el ventilador tot escoltant les onades de l'ocea indic.

Arambol (Goa), 3 d'agost.
Ens despertem a Goa, avui les coses tenen un caire diferent. Aixo es idilic: platja, palmeres, selva, tranquilitat i monzon. No hi ha gaire be res obert. Caminem 20 minuts per la platja per trobar un restaurant a Arambol, poblet que en temporada alta sembla ser dallo mes turistic, ara pero no hi ha ningu.

subh kamna (bona sort)