Pan tomatic!

Rialles, situacions comiques i escenes subrealistes, espera i molta paciencia; molta moto i molta imprudencia. Carregades les motxilles a l'autobus de llauna, ens aventuravem ahir al mati a suportar el viatge d'Arambol fins a Mapusa, on som ara. Havent menjat un tris sandwitch per esmorzar amb una mica de suc "to take away" en una bossa de plastic, vam sobreviure fins ben entrada la tarda sense menjar res mes. Pero vam areribar al limit de la nostra gana.
No trobavem en Sun. El vam esperar una hora i mitja a l'estacio d'autobusos. I potser aquesta estona no es massa -temps indi- pero si temps occidental. Ens en vam cansar, i amb el cap ple d'esperiecies i l'estomac buit, vam decidir anar a fer un mos. Pero algu ens estava ensenyant una llico perque els restaurants i tot allo que podia alimentar els nostros cossos amb energia material, no eren al nostra abast.
Despres de tant de cansament i tant que ens pesava tot Shiva ens va escoltar i vam acabar veient la llum: el Sun estava davant del restaurant on treballa. Una abracada rere una altra i ja estem entaulats amb un sopar fet a mida pel nostre chef particular.
La sobretaula dona per molt. En aquest cas, nosaltres vam decidir el nostra futur professional: fer un "business" de pa amb tomaquet per alimentar els indis haguts i per haver. Iguial que nosaltres ens adaptem a l'india i atot el que l'envolta, tambe ho fan les paraules. P[a amb tomaquet evoluciona fins a pan tomatic (d'aqui el titol de l'entrada).
Fluir amb els indis i deixar-se portar per l'india es fantastic!
Sense fer un sol gest, el peix gros d'en Marshal ens convida a passar la nit al seu apartament. Un complex amb jardi i piscina ens espera per fer-hi nit.
En bon moment vam convidar a jugar a cartes en aquest bon home que explica que Deu li ha donat tot aixo i ell ho reparteix.
A veure si n'aprenem de tot plegat.