POBRESA SAGRADA

L'india es intensa i les nostres aportacions al blog massa esporadiques per auest pais que no s'atura i no ens deixa descansar.
Cada dia es una historia i sovint ens costa aturarla per entrar a un ciber, connectar-nos a la xarxa i explicarvosho tot mes o menys detalladament.
Des que vam escriure per darrera vegada, la sort ha estat una bona companya de viatge.
Larribada a Bangalore, la familia del Gottam, la seva hospitalitat opu.lent i el seu savoir fair. Baguepalli i els projectes de PVS i For Kids. LAli i la Lata i el seu humil entorn. L'escola i la manera deducar al mes pur estil indi: a cop de garrot i a cop de silencis. Good moorning Sir. Good bye sir. Una rectitud que ens provoca incomoditat.
El menjar de la Sephora, no spice de veritat (per fi!). La visita a un dels pobles. La comunicacio sense llengua comuna; la comunicacio no verbal i l'estima de veritat traduida en abracada. Moments magics a cada cantonada.
La primera despedida que sentim de veritat i la Lata dient adeu des de la porta. Sempre passa igual, alguns marxem i la resta es queda.

El viatge de Bangalore a Hosped i el reseguir la carredeta de lautocar. Cada bony un patiment i cada avancament una pregaria. No dormir pero tancar els ulls i intentarse relaxar enmig de tant de movient. Els indis calmats i nosaltres declaran Defcon 1. Com sempre, ells es conformen i nosaltres volem mes.

L-arribada a Hampi amb els ulls de kathakali per lexes de son i tots aquests temples que ens envoten i ens criden perque els anem a visitar. La seva gent i aquests ulls que tenen que atravessen les consciencies de qualsevol. En Baloo i la seva cama inservible. Aquesta crossa que lacompanya a tot arreu i el seu sobreviure a base de postals. Aqu'i cadascu s;espavila com pot; i aixi van passant els dies, i les nits.

RaiD
Quatre eren molts i sis son multitud. Per aixo i perque no podem evitar ni dissimular que som de cau -alguns menys que altres, eh Rikki?- vam decidir fer el dia del Raid. CXadascu i la seva india. Cadascu i allo que anava trobant acada pas.
Amb un carnet de raid una mica improvitzat -un sudoku, un text rapid, un parell denigmes i els deures descriure un haiku (poema japones)-, cadascu busca allo que ha de trobar per si sol. Constriuint cada moment i cada segon.
Estar sol a lindia es tota una experiencia. Aqui nosaltres som minoria . Aqui som nosaltres els observats . Els diferents, els estranys; els estrangers; els immigrants... Potser aquesta es l'unica manera d'entendre moltes coses.

Heus aqui un exemple

Menjar amb les mans.
I llepar-me els dits
d'aquesta India que estic tastant.

Posada en comu i valoracio del raid . Espera eterna a que ens portin el menjar. Una estina tocant la guitarra a lhabitacio, canconeta relaxant, petons i bona nit.

Avui, som 15 d'agost. Independence day, ens diuen tots els indis!! Festa grossa i nosaltres de viatge cap a Varanasi. Ens queda una nova aventura per viure. Tren de Guntakal a Pune i de Pune a Varanasi mateix. 3 dies de viatge. No esta malament... Com si ho veiessim: molta guitarra i molta carta acompanyats de la alegria dels indis. Poc dormir, una mica d'incomoditat i molt de cansament. Potser tornem a declarar Defcon 1. Ara estem tranquis, el marcador diu Defcon 5, pero vindran nous temps.

namaste!