Bangalore, 9/08/2008
Despres de la despedida "scout" dels nostres bons amics de Mapusa, vam agafar un tren direccio a Kochi (KERALA).
No quedava ticket "sleeper class" i vam voler probar la "general class"... En altres paraules, la tercera classe. Ens havien recomanat que no hi anessim pero les ganes de continuar el viatge ens van guanyar.
Ben carregats vam entrar en un vago ple d'indis, tot homes, com ja hem dit abans, els trens acostumen a anar separats per vagons d'homes i dones. 70 ulls que semblaven no haber vist mai un home o dona blanc. Es dificil interpretar les seves mirades, sovint es simple curiositat, pero per si un cas anem amb peus de plom per no ofendre'ls.
Vam aguantar una hora amb les motxilles posades, ja que no ens atreviem a deixar-les a terra, no per desconfianca sino per la bruticia.
A la primer oportunitat vam escaparnos cap a la "sleeper class" tot i no tenir-ne el ticket. L'endema vam pagar 1700 rupies de multa.
Un cop a Kochi, el nostre amic de Barcelona, en Rikki, ens estava esperant. Vam agafar el primer rickshaw i cap a la "guest house".
Els dies a Kochi han estat molt tranquils. Entre platja, partit de voley amb joves indis que tendiem a sobreprotegir a la Tona, l'Alba i l'Adri ja que les noies indies no acostumen a jugar o a relacionarse amb ells tant obertament com ho feiem nosaltres.
Passejos amb "ketubamals" (barques de vimet) pels tranquils backwaters, alhora que ens ensenyaven l'us terapeutic de les plantes ayurvediques, tota una curiositat.
En Rikki ens va sorpendre amb una obra de KATHAKALI, on l'expressio, els gestos i els moviments son la base de tota l'actuacio, sense paraules, s'ha de viure per entendre'ho. Per mes informacio sobre el Kathakali visiteu www.indiaparade.blogspot.com.
L'endema ens esperaven 11 hores de tren direccio Bangalore, 5 hores de guitarra, 6 de desesperacio i tot plegat acompanyats de "chai, cofee, samosa, masala..." i d'skatergoris, el tipic "veig, veig", diccio-pinta, i com que som de cau (menys el Rikki que es d'esplai) els tipics jocs de tarda de pluja.
Avui marxem cap a Bagepalli, tenim ganes de nens i d'estar a les zones rurals de la India.
shukriyah!
6 comentarios:
HOLA HOLA MARTA I COMPANYIA, SOC LA VANESSA, M'ENCANTA SEGUIR EL VOSTRE DIARI DE VIATGE, ENCARA QUE HI HA DIES QUE US POSO FALTA, NO DEIXEU D'ESCRIURE, LI HE ENSSENYAT LES FOTOS ALS NENS I ESTAN FLIPANT, UN PETO I QUE US HO PASSEU SUPER(SUENA PIJO), JO TORNO A LA FEINA, UN PETO PER TOTS!!!!!!! FINS DEMA.
BVanessa!!
No mesperava que mescrivissis tu!! Carai quina ilusio!!
Se macaba lestona destar aqui a internet, pero en tot cas, tescric al mail dema.
Tens rao, de tant en tant ens has de posar falta pero la veritat es que costa trobar el moment dentrar a un cibver cafe a aillarse de tot el que ens esta passant a cada pas que donem.
Petons a la laura, a a lalex, al marc, a labuelita, a tieta mariajesus, a la cuqui, a ladria, al josemaria, a la martina, al jose, a la merce... i em sembla que no em deixo ningu!!
Marta!
Eh! jurubat i jurubades!
Ni se'ns havia passsat per l'olla que podiem fer comentaris.
De conya!
Ahir li vaig dir als Srs Gijarro que els ensenyaria el blog, pots contar la cara que van posar, "Eso es magia".
Us volia fer un comentari. Al Tibet
Namasté es fa servir com a salutació i comiat el seu significat és "El més profund respecte pel teu esperit"
NAMASTE!
Com que ha vingut el Manel l'amic del papa, m'he distret i no us he posat que per dir Namaste, (almenys al tibet) la gent posa les mans juntes, a l'alçad del pit i fa una lleu inclinació a l'hora que diuen la paraula.
No us lliurareu de mi, m'encanta fer comentaris.
Montse
Quina envejeta (de la bona) i curiositat em fa anar seguint aquest blog... em recorda tant al que vaig viure!
el caos de bombay, les hores interminables de tren, els vagons d'homes (i de dones.. pugeu-hi si podeu, és tota una altra experiència), les platges de kerala, els backwaters, els katakhalis... i com no, les mirades tant plenes entre les veus de "samosa, chai, samosa..."
seguiu disfrutant!
Mariona.
HOLA BON DIA SOC LA VANESSA , AQUI ES CLAR, ALLA NO SE SI BONA NIT, PUES SIIIII T'ESCRIC JO, M'ENCANTA EL VOSTRE VIATGE, QUE GUAY. SOBRETOT OBSERVA I EMPAPAEU-SE DE TOT QUE QUAN TORNIS VULL UNA CLASSE PARTICULAR, AMB FOTOS INCLOSES DEL VIATGE. UN PETÓ DE L'ALEX I LA LAURITA. LA SETMANA QUE VE MARXO A ESPOT, AIXÍ QUE ALLA LO DE INTERNET UNA MICA XUNGUI, ESPERO QUE QUAN TORNI, HAGIS ESCRIT MOLT I MOLT EH!!!!! SI NO FALTA US POSARÉ, UN PETÓOOOOO MOLT FORT PER TOTS I A DISFRUTAR. VANESSA.PD: LA LAURA DIU QUE VOL ANAR DE VACANCES" ALLA ON ESTA LA MARTA, PER QUE PINTEN CARES", BESITOS.
Publicar un comentario